La Inclusió Social

Ponència: La Inclusió Social

 

Anàlisi:

Les Esglésies evangèliques i les seves agències d’intervenció social han contribuït, pràcticament només comptant amb els seus propis recursos, sense patrimoni, per raons històriques, i sense més suport, gairebé en la majoria de les situacions, que el que venia de la pròpia Església; a crear una amplia xarxa social que ha donat servei tant a les pròpies necessitats com a quantes persones s’han acostat a nosaltres.

 

Prospectiva:

L’Església ha de desenvolupar, en el decurs de la pròxima dècada, una Xarxa Social que contribueixi a promoure la Inclusió Social de tots els col·lectius en risc d’exclusió i que contribueixi a que la nostra sigui una societat molt més inclusiva. La Inclusió Social, com a concepte que va molt més enllà de la intervenció social pròpiament dita, ha d’impulsar a l’Església a impregnar d’aquest valor evangèlic tant a si mateixa com a la resta de la societat. L’eradicació de la pobresa extrema ha de ser una fita tant entre nosaltres com arreu a l’any 2021.

 

Reptes de futur:

Per aconseguir tot això s’haurà de:

  1. Vertebrar un gran esforç de cooperació entre els diferents agents que actualment ja són presents en l’àmbit social.
  2. Potenciar i difondre, encara més, els reclams bíblics a favor de la justícia social i econòmica.
  3. Afavorir les iniciatives d’entitats sense afany de lucre dins de l’economia social i solidària.

 

En aquest impuls l’Església no ha de caminar sola, sinó que ha de plantejar-se:

  1. Transmetre la responsabilitat al poder polític per contribuir a sortir del forat en què ens ha marginat la història fins al dia d’avui.
  2. Reclamar una discriminació positiva que ens ajudi a situar-nos al nivell dels altres agents socials.

 

Aquestes iniciatives es concreten en la necessitat d’establir un PACTE NACIONAL per a la NORMALITZACIÓ RELIGIOSA a Catalunya.