La Rellevància Social

Ponència: La Rellevància Social

 

Anàlisi:

El Consell Evangèlic de Catalunya és el primer, històricament parlant, de tots els Consells Evangèlics Autonòmics. L’acceptació d’aquesta iniciativa ha estat llarga i dolorosa: s’ha hagut de constituir legalment tres cops per poder aconseguir personalitat jurídica religiosa i s’ha pogut mantenir en vida fins aleshores, gràcies a la personalitat civil que es va aconseguir amb el suport de la Generalitat.

Des del Consell Evangèlic de Catalunya de sempre s’ha entès la Llibertat Religiosa com la regulació dels drets col·lectius de les Comunitats Religioses i com l’espai per establir acords de cooperació entre les Confessions Religioses i les diferents administracions de l’Estat.

 

Per aquesta raó, des de la seva fundació, ha promogut el diàleg institucional.

Com a resultat d’aquest diàleg l’any 1998 el Consell Evangèlic de Catalunya va signar el primer “Conveni Marc” de tot l’Estat entre un Govern Autonòmic i un Consell evangèlic. El “Conveni Marc” va ser un Acord de Cooperació entre el Consell evangèlic de Catalunya i el Govern de la Generalitat. En aquell Conveni s’acordava, entre altres coses, impulsar una nova Direcció General de Cultes, tal i com diu l’Article Vuitè del Conveni. Amb la creació, en el seu moment, de l’actual Direcció General d’Afers Religiosos es donava compliment al text del Conveni quan, en l’article citat, deia “Un dels drets més valorats pels protestants és el de la Llibertat Religiosa i és voluntat d’aquest CEC que quedi garantida des de Catalunya, ja que és una responsabilitat que ha d’assumir tota nació”.

La porta oberta pel CEC ha permès que actualment la majoria de Confessions Religioses hagin establert i signat Acords de Cooperació amb la Generalitat de Catalunya.

Una altra fita important ha estat la d’incidir en els Programes Electorals dels Partits Politics. S’ha demanat als politics, i els seus partits, que assumissin la pluralitat religiosa d’aquest país i que ens presentessin les seves propostes en defensa dels drets de la Comunitat Protestant.

Per aquesta raó, en les darreres conteses electorals s’ha demanat a cadascú d’ells que ens donin a conèixer les seves propostes tant en matèria religiosa com en relació a la Església Evangèlica.

Finalment s’ha treballat perquè la màxima norma legal del país, com és el Nou Estatut d’Autonomia, incorpori en el seu redactat una referència a la diversitat religiosa, punt 7 de l’article 42, així com que s’estableixi quina ha de ser la relació de les religions amb la Generalitat, article 161.

 

Prospectiva:

La tasca realitzada fins ara ens ha permès començar a sortir de l’anonimat formal, malgrat que no pas de l’anonimat social. A fi d’aprofundir en aquest primer punt i de fer-ne possible el segon, l’Església Protestant ha de fer un llarg recorregut en el decurs de la pròxima dècada que faci possible assolir la rellevància social que ens cal a fi de poder presentar millor el missatge i la vida de Jesús.

En un entorn on encara l’imaginari popular ens identifica amb persones que acaben d’arribar al país, on massa cops que som esmentats pels mitjans de comunicació se’ns associa amb idees negatives o excèntriques caldrà fer un esforç de pedagogia social on presentar la nostra identitat plural, diversa però unida en el que és essencial.

En definitiva: Ser Rellevant significa ser escoltats abans de decidir tant per part de les Institucions Polítiques com per les Institucions Socials, aquelles qüestions que són de l’àmbit estrictament religiós com  aquelles on tenim un territori comú amb altres actors socials.

La Rellevància per la qual hem de treballar neix de la voluntat de formar part i de ser comptats com un participant més de la nostra societat però mai en la voluntat d’imposar el nostre parer per sobre el dels altres com tampoc per imposar legalment els nostres criteris quan aquests no són compartits.

 

Reptes de futur:

Per aconseguir-ho ens caldrà construir una major confiança entre totes les parts de l’Església i uns plantejaments majoritaris on els plantejaments minoritaris, no crepusculars, se sentin comptats. Per això caldrà que al Consell Evangèlic de Catalunya li sigui possible vertebrar-se a nivell:

  1. De Govern, de Parlament i d’oposició, tal i com ja ho està actualment.
  2. De cada demarcació i a nivell municipal, tal i com ha començat a ser-ho.
  3. De mitjans de comunicació, on encara no és prou present.
  4. De la societat civil organitzada, la qual encara no compta amb nosaltres a l’hora de cercar interlocució.